57 research outputs found

    ¿Deberíamos hablar de una filosofía del médico clínico?

    Get PDF

    Agendas para disfrutarlas. Diez minutos por paciente en agendas flexibles

    Full text link
    Nada más importante para la calidad de vida de un médico de fa milia que la gestión adecuada de la agenda de trabajo. Estamos en el paleolítico de una tecnología que va a aportarnos mucho. Desde el «cojan número, que el doctor ya les visitará», a nuestras agendas con cita previa hay un pequeño avance. Pero un avance que verdaderamente no ha contribuido a nuestra calidad de vida profesional, incluso me atrevería a decir más: ha empeorado en cier tos aspectos nuestra calidad de vida. Las razones son: - Las actuales agendas en gene ral conceden 5 minutos para visita de cita previa. Obviamente és ta no es la expectativa de un pa ciente que llama con antelación, o se persona en su centro de salud, para obtener visita con su doctor

    Espiritualitat i medicina

    Get PDF
    Parlar d'espiritualitat i medicina suposa tenir un cert concepte del que és 'medicina' (en això ens costaria poc posar-nos d'acord) i del que pugui ser 'espiritualitat' (això són figues d'un altre paner). Hi ha paraules difícils de definir i algunes potser convé no definir-les de manera massa estricta..

    Aspectes ètics en la relació entre companys

    Get PDF
    En aquest número dels Annals ens ha semblat rellevant tractar alguns aspectes de la relació entre facultatius. En el benentès que no esgotem amb els casos plantejats la temàtica, sí que ens sembla un bon començament per estimular el debat i reflexionar sobre les nostres pròpies actuacions

    Elements per a valorar la gestió sanitària de l'Ajuntament de Barcelona

    Get PDF
    Aquest article pretén de sintetitzar un treball més ampli, desenvolupat en el marc de la Càtedra d'Història de la Medicina de la UAB, que estudia la gestió actual de l'Ajuntament de Barcelona en alguns dels seus aspectes que mes endavant detallem. Voldríem remarcar el caràcter aproximatiu de la nostra feina. Les nostres limitacions només ens han permès de fer algunes pinzellades d'un quadre enormement complex, en el qual els professionals de la salut pública pocs per desgràcia tenen molt a dir. Les dades que tot seguit passem a resumir quasi telegràficament, ens serviran per a justificar la posterior discussió de les causes de la situació actual i la necessitat d'un debat ampli i profund sobre el futur paper de les entitats municipals en les tasques sanitàries..

    Voluntats anticipades: dificultats per a la posada en pràctica i finestres d’oportunitat: taula de valors

    Get PDF
    Declaració de voluntats anticipades; Testament vital; Malalties cròniquesLiving Will Declaration; Chronic diseasesDeclaración de voluntades anticipadas; Testamento vital; Enfermedades crónicasEl present article es centra en les polítiques que tendeixen a incrementar el percentatge de ciutadans amb declaració de voluntats anticipades (DVA) en el context de les malalties cròniques complexes

    Auditorías en seguridad clínica para centros de atención primaria. Estudio piloto

    Full text link
    Objetivo: Detectar procesos organizativos, infracciones de normas o actuaciones profesionales que supongan niveles de inseguridad clínica. Diseno: ¿ Estudio descriptivo transversal mediante encuesta personalizada heteroadministrada de junio de 2008 hasta febrero de 2010. Emplazamiento: Trece de los 53 equipos de atención primaria (EAP) del ICS Costa de Ponent, Barcelona. Participantes: Trabajadores de 13 EAP agrupados en: director/a, adjunto/a, responsable del servicio de admisiones y médico/a centinela. Métodos: Selección no aleatoria, aparejando centros docentes/no docentes, urbanos/rurales, pequenos/grandes. ¿ Se evaluaron 33 indicadores: 15 de procedimientos, 9 de cultura y actitud, 3 de formación y 6 de comunicación. Criterios de exclusión: no colaboración. Resultados: Características de los 55 profesionales encuestados: 84,6% de centros urbanos, 46,2% docentes y 76,9% EAP grandes. Distribución por estamentos: 13 responsables de atención al usuario, 13 adjuntos de enfermería, 13 directores y 16 médicos centinelas. Nivel de inseguridad: < 50% respuestas afirmativas por indicador. Los EAP estudiados presentaron niveles de inseguridad en: recepción de nuevos profesionales médicos, administración de inyectables, sistema de recogida de domicilios por enfermería en fines de semana, interconsultas urgentes a especialistas, pacientes agresivos, presencia de incidentes críticos sobre las agendas de los médicos y barreras de comunicación en planes terapéuticos y con inmigrantes

    Implementació d'un Laboratori d'Habilitats Clíniques

    Get PDF
    Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524L’ensenyament en Ciències de la Salut complementa la formació teòrica amb la realització de pràctiques clíniques. Els nous plans d’estudis contemplen les competències i habilitats obligatòries a adquirir. El seu aprenentatge es complexa, intens i perllongat en el temps, integrant coneixements teòrics i habilitat en el maneig de les diferents tècniques. Els maniquins simuladors permeten l’ensenyament i entrenament sense estres per l’alumne i el professorat i sense riscos ple malalt. L’any 2005 es va crear al nostre Campus un Laboratori d’habilitats Clíniques (LHC)..

    Errores clínicos y eventos adversos: percepción de los médicos de atención primaria

    Get PDF
    ObjetivoMostrar cómo el médico percibe y afronta los errores clínicos y/o acontecimientos adversos (Ec-Ea).DiseñoEstudio transversal (encuesta postal personalizada).EmplazamientoAtención primaria del «Ámbito territorial Costa de Ponent».ParticipantesTodos los médicos con plaza en propiedad en atención primaria (n=717).Mediciones principalesCuestionario estandarizado: frecuencia de errores y eventos adversos; comparación de las respuestas en función de la edad, el sexo, la formación MIR en medicina de familia, en los «negadores» (jamás se han equivocado de manera importante), los «perceptivos» (admiten errores en el último año), los «hiperperceptivos» (admiten 28 o más errores-acontecimientos adversos/año), los «loci internos» (admiten causas personales en los errores) y los hiperseguros (> 7 puntos sobre 10 en seguridad clínica escala de Likert).ResultadosContestaron 238 médicos (33,2%), con una edad media de 42,6 años (intervalo de confianza [IC] del 95%, 41,6-43,6). El 28% eran «negadores» (IC del 95%, 22,34-34,26); el 67% «perceptivos» (IC del 95%, 60,79-73,23); el 7,4% «hiperperceptivos» (IC del 95%, 4,41-11,44); el 6%, «loci interno» (IC del 95%, 3,34-9,91), y el 23,4% hiperseguros (IC del 95%, 18,14-29,22). Se informó sobre 10,6 acontecimientos adversos/año/profesional, sobre todo eventos adversos de fármacos (37%) (IC del 95%, 35,36- 39,15) y retraso diagnóstico en una enfermedad neoplásica (33%) (IC del 95%, 31,16-34,85). La reacción más frecuente era intentar contactar con el paciente (80%; IC del 95%, 73,24-85,73) y comentar el caso con el equipo (el 41,4%; IC del 95%, 33,97-49,22).ConclusionesLos Ec-Ea se reconocen como frecuentes, pero un tercio de los médicos afirma no haberse equivocado nunca de manera importante. El médico varón joven, a diferencia del experimentado, socializa sus errores con el equipo. Los profesionales de «locus interno» e «hiperperceptivos» son proclives a reacciones emocionales más acusadas ante la comisión de errores clínicos. Los médicos reconocen menos seguridad en ORL y oftalmología y, además de éstos, los médicos experimentados también declaraban inseguridad en dermatología y cuidados paliativos.ObjectiveTo evaluate how primary care physicians perceive and face clinical errors (CE) and/or adverse events (AE).DesignCross-sectional study (personal mail survey).SettingPrimary care physicians from “Ambit Costa de Ponent”.ParticipantsAll doctors with tenure from this area (717).Main measurementsStandardized questionnaire with error and adverse event frequencies.We compared answers considering age, gender, family medicine residency, “deniers” (never make a mistake), “perceptive” (admitting a mistake in the last year), “hyper-perceptive” (28 or more errors/adverse events a year), “internal locus of control” (admitting personal reasons in errors), and “hypersecure” (>7 points out of 10 in clinical security on Likert scale).ResultsTwo hundred thirty eight physicians (33.2%) with an average age of 42.6 (95% CI, 41.6-43.6) replied. The 28% were “deniers” (95% CI, 22.34-34.26), 67% “perceptive” (95% CI, 60.79-73.23), 7.4% “hyperperceptive” (95% CI, 4.41-11.44), 6% had “internal locus of control” (95% CI, 3.34-9.91), and 23.4% were “hypersecure” (95% CI, 18.14-29.22). Every doctor had on average 10.6 adverse events yearly, mainly drug side-effects (37%) (95% CI, 35.36-39.15), and diagnostic delay in oncology scenarios (33%) (95% CI, 31.16-34.85). The most common reaction to an error was to try and contact the patient (80%) (95% CI, 73.24-85.73) and to communicate the case to the team (41.4%) (95% CI, 33.97-49.22).ConclusionsAE and CE were recognized as frequent, but a third of doctors affirmed they never made a mistake. Young male physicians, unlike senior ones, communicate mistakes to the team. “Internal locus of control” and “hyperperceptive” professionals tended to have stronger emotional reactions after committing errors. Physicians felt less secure with ophthalmology and ENT problems; and older doctors added to these dermatology and palliative care

    És vostè un 'bon' pacient?

    Get PDF
    El propòsit d'aquest article és incitar a una reflexió: què volem dir quan diem 'aquest pacient és un bon pacient'? I sobre tot: els pacients han de ser 'bons o dolents' segons el que nosaltres entenem per aquests qualificatius?..
    corecore